Amb la guerra s'inicià un extens parèntesi en la carrera de Joan Manén que ocupa cinc anys, durant el qual la seva vessant internacional romangué truncada. Manén va decidir establir-se a Barcelona, implicar-se en l'ambient musical de la ciutat i desenvolupar una carrera d'àmbit nacional. Durant el 1915 fa una extensa gira de concerts per Espanya i Portugal acompanyat pel pianista Fernando Ardèvol. Entre les obres que van interpretar hi havia la Sonata de César Franck, una Sonata de Beethoven, la Fantasia escocesa de Bruch i la Simfonia Espanyola de Lalo. Al novembre té lloc un recital de caire històric a la Sociedad Filarmónica de Madrid; amb Enric Granados al piano, ofereix el cicle de les deu sonates per violí i piano de Beethoven en tres dies, poques setmanes abans de que el compositor lleidatà viatgés a Nova York per assistir a l'estrena de l'òpera Goyescas. D'aquests concerts la crítica va dir: “ambdós artistes van demostrar un criteri interpretatiu que mereix totes les nostres majors i caloroses alabances. Van deixar a un costat l'especialitat artística que els ha donat renom i aparegueren com a servidors abnegats i rendits davant l'altar beethovenià. No sabem què aplaudir més, si l'estil depurat i admirablement serè o el caràcter sense sobresalts ni violència que van mostrar.” (Revista Musical Hispano-Americana, gener de 1916)
El novembre de 1916 torna a donar el cicle de sonates de Beethoven a València, aquest cop amb la col·laboració del pianista Joaquín Nin. Manén fa el primer enregistrament mundial dels Concerts per a violí i orquestra de Beethoven i Mendelssohn per la casa discogràfica La Voz de su Amo: les gravacions van tenir lloc el juliol i novembre d’aquell any a Barcelona i el director fou Concordi Gelabert.
El dia 14 de març de 1917, durant la setena Festa de la Música Catalana celebrada al Palau de la Música de Barcelona, l'obra coral Els dos camins de Joan Manén és guanyadora del Premi de la flor natural; dedicada a l'Orfeó Català i basada en una melodia popular, es tracta d’una obra de gran envergadura i exigència vocal que transcendia el tema popular, amb una expressivitat poètica que emanava d'una important simbiosi entre text i música. El 21 de juny el pianista Guillem Garganta i membres del Quartet Renaixement interpreten al Palau de la Música el Quartet amb piano “Mobilis in Mobili” de Manén.
Durant aquell any, la seva activitat concertística va reduir-se molt considerablement en favor de la composició. Cal recordar que des d'abans de la guerra i posteriorment, Manén va treballar en la composició d'una sèrie de transcripcions curtes d'obres d'autors barrocs (Bach, Daquin, Gluck, Martini, Blas Laserna, Paradies...) que incloïa habitualment en els seus recitals. També realitza noves harmonitzacions de sonates de Tartini, Porpora i Nardini així com d'obres de Paganini i Sarasate. El febrer de 1918 al Palau de la Música Catalana té lloc els Festivals Manén, tres concerts que incloïen un bon nombre d'obres simfòniques seves així com obres d'altres autors. Aquests concerts foren impulsats pel mateix compositor en col·laboració amb l'Orfeó Català amb la finalitat de donar a conèixer la seva obra simfònica; en l'ambient musical barceloní Joan Manén era molt reconegut com a violinista però gran part del públic desconeixia la seva vessant de compositor i especialment part de la producció simfònica que havia estat programada a l'estranger en els darrers anys. Entre les obres de Manén que es van poder escoltar, dirigides o interpretades com a solista per ell mateix, destaquen la Suite per a violí, piano i orquestra op. A-1, el Concert simfònic per a piano i orquestra op. A-13, Juventus op. A-5, la Simfonia Nova Catalònia op. A-17 i el primer acte en versió concert d'Acté en el que es va poder escoltar la veu del tenor Francesc Viñas, en el seu comiat operístic. El març de 1918, la Simfonia Nova Catalònia es va també poder escoltar al Teatro Real de Madrid, interpretada per l'Orquestra Simfònica de la ciutat dirigida per Enrique Fernández Arbós. A Barcelona el 25 de juny, Joan Manen es va presentar com a pianista al costat del Quartet Renaixement i la soprano Andreua Fornells, en un recital de cambra amb una selecció de les seves cançons, el Quartet amb piano “Mobilis in Mobili” i l'estrena del Quintet amb piano “Lui et elle” op. A-18.
