Joan Manén Planas va néixer el 14 de març de 1883 al número 40 del carrer dels Mercaders de Barcelona. Els seus pares foren Joan Manén Abellán i Maria Planas Ribas. Va ser el primer de dos fills. El segon, Àngel, també es dedicà a la música com a fagotista de l'Orquestra Pau Casals i de l'Orquestra Municipal de Barcelona. El pare era gerent d'una empresa de teixits i en el seu temps lliure es dedicava a la música de forma amateur; tocava el piano i componia algunes peces de saló.
De petit Manén va a l'escola tan sols tres mesos. Les primeres nocions de música les rep del seu pare el qual comença a ensenyar-li solfeig i piano abans de complir els quatre anys. Als cinc inicia estudis de violí amb Vicente Negrevernis i al cap de pocs mesos canvia de mestre. Des d'aquell edat i fins complir set anys té dos professors més dels quals se'n desconeixen el seus noms. D'aquest període d'ensenyança Manén no en guardava un bon record pels procediments didàctics que el seus mestres utilitzaven. Paral·lelament continuava estudiant piano i a més a més el pare l'introduïa en la lectura a vista, especialment d'òperes, i en la realització d'exercicis de transposició. De seguida desenvolupa una gran facilitat per la lectura i demostra disposar de molt talent, tant en el violí com en el piano.
Als set anys Joan Manén comença a estudiar amb un nou professor, Clemente Ibarguren, alumne de Delphin Alard i posseïdor d'una escola elegant i fàcil que sabia transmetre als seus alumnes. Fou a partir d'aleshores que els progressos al violí de Joan Manén s’accentuen i com a conseqüència el pare decideix presentar-lo en públic. L'estiu de 1892 viatgen a València per fer les primeres presentacions. Els primers concerts tenen lloc a Castelló, al Casino Nuevo, on es presenta com a pianista i violinista amb el nom de “Juanito Manén”. Pocs dies després duu a terme quatre concerts amb gran èxit al “Café de España” i al “Teatro Pizarro” de València. Entre les peces per a violí que va interpretar hi havia Adiós a la Alhambra de Jesus de Monasterio, Air varié de Charles de Beriot, i Balade et Polonaise de Henri Vieuxtemps. Un extracte de premsa dona fe de l'èxit: "En efecto, no deja de ser sorprendente a sus propios años, ver la soltura y el aplomo con que maneja el arco, la afinación y claridad del sonido y lo perfecto de su mecanismo, condiciones estas que, bien dirigidas, harán del artista niño un virtuoso" (El Mercantil, 7-7-1892, Teatro Pizarro).
Als nou anys inicia estudis d'harmonia i composició amb Frederic Balart i posteriorment els segueix amb Joaquim Vehils. Segons comenta Joan Manén a les seves memòries (Mis experiencias vol. I), aquelles classes foren inútils ja que no va aconseguir assimilar ni amollar-se a unes regles que li semblaven fredes i intransigents. Durant aquella etapa ofereix alguns recitals benèfics a diferents localitats catalanes, entre ells un a Sabadell, compartint escenari amb el seu admiradíssim Francesc Tàrrega.
Al 1893, complerts els deu anys, el pare deixa la feina per dedicar-se exclusivament al fill. Des d'aquell instant esdevé el seu preceptor artístic, social i cultural, i l'acompanya al piano en els seus concerts. Amb determinació pare i fill marxen cap a Madrid, per iniciar en ferm una carrera musical, fent ús d'algunes recomanacions. El juny de 1893 aconsegueixen una audició davant la Infanta Doña Isabel de Borbón i posteriorment per la Reina Mª Cristina. Durant aquelles vetllades van conèixer al violinista i director Enrique Fernández Arbós. La Reina li oferí la seva protecció però el pare va declinar l'oferiment i prengué la decisió d'anar a Lisboa. A la capital portuguesa, després de fer una audició, aconsegueixen fer tres concerts amb força èxit. Esgotades les opcions de continuar tocant a Lisboa, emprenen un llarg viatge cap a Buenos Aires, etapa inicial d'un periple que els portaria a visitar nombrosos països d'aquell continent.
