Segons el compositor era l'obra per a violí de major dificultat que havia escrit ja que en ella es trobaven reunides totes les dificultats tècniques.

Existeix una reducció per a violí i piano feta per Karl Weigl.

- Joan Manén, violí -Wiesbaden (1909)

- Queens Hall Symphony Orchestra / Henry Wood; Joan Manén, violí – Queens Hall de Londres (20-04-1912)

Versión reelaborada i definitiva de la Petita Suite Espanyola Op. 26

Cançons sobre poemes en alemany d'Elsa Laura i Ernst von Wolzogen Adaptació anglesa d'Addie Funk i adaptació francesa de Piere Laclau. Hi ha una adaptació al català de Mitternacht i Chopin per P. Ferrer Piera, i de "Lenz-Tageweis" per Joan Gols. A la primer edició alemanya de Raabe & Plotow 1910 apareix la cançó "Liebesjubel" com a tercerca cançó del cicle. En l'última edició Grafispania: Madrid, "Liebesjubel" apareix com a cançó op. A-4 nº 5.

Obra composta el 1905 i reelaborada posteriorment.

Existeix un text descripitiu del compositor per a cada moviment:

Joventut, primavera de la vida !

1. L'artista dubta... Dubta,cercant un camí desconegut pel seu cantabile

2. L'artista divaga... Divaga, cercant en lo exòtic el camí desconegut pel seu cant... I son cant esdevé grotesc. L'artista fuig.... Fuig de lo exotic.

3. L'artista reposa... Reposa en la sabiduria dels clàssics. S'embauma del perfum aconsolador dels espirits purificats, plàcids... Més el foc, la joventut no hi troba consol.

4. L'artista lluita... Lluita sol. L'artista venç... Venç i s'enoja perquè endevina en lo llunyà l'estel de son camí; l'únic, l'invariable; el que sent dins seu, el que no pot desviar-lo vers lo exótic ni  vers lo passat, perquè germina, creix i es desenrotlla en el sí de son sentiment i sa conciència, i  s'engrandeix amb la lluita: l'estel de sa inspiració sapienta, depurada, enfortida.... L'artista canta.... Canta i creu i espera en el cant de sa inspiració...

- Otto Lohse, director; Joan Manén y Hugo Hermann (violines), Joaquín Nin (piano) - Kurhaus de Wiesbaden (03-11-1911)

- Orquesta Filarmónica de Viena / Felix Weingartner; Joan Manén y Carl Prill (violines), Joaquín Nin (piano) - Musikverein de Viena (23-11-1913)

- Asociación de Conciertos Hasselmans & Lucien Wurmser, director & Joan Manén y Tin Cassadó -o Lluís Pichot- (violines), Joaquín Nin (piano) - Sala Gaveau de París (25-01-1914)

- Orquesta del Concertgebouw / Willem Mengelberg, director; Joan Manén y Louis Zimmermann (violines),  Joaquín Nin (piano) - Amsterdam (05-02-1914)

- Orquesta del Concertgebouw / Willem Mengelberg, director; Joan Manén y Louis Zimmermann (violines), Joaquín Nin (piano) - La Haya (07-02-1914)

- Orquesta del Concertgebouw / Willem Mengelberg, director; Joan Manén y Louis Zimmermann (violines), Joaquín Nin (piano) - Utrecht (1914)

- Orquesta del Festival Manén / Joan Manén; Josep Munné y Josep Maria Pedrol (violines), Carmen Pérez (piano) - Palau de la Música de Barcelona (19-02-1918)

- Orquesta Pau Casals & Joan Manén, director; Joan Manén y Enric Casals (violines) & Blai Net (piano) - Palacio de Proyecciones de Barcelona (03-07-1930)

- Orquesta de la Sociedad Filarmónica de Barcelona / Joan Manén; Fernando Guérin y Domenc Ponsa (violines) & Pere Vallribera (piano) - Palau de la Música de Barcelona (13-11-1933)

- Orquesta Festival Manén & Joan Manén; Rosa Sabater (piano); Pablo Dini y Jaume Llecha (violines) - Palau de la Música de Barcelona (14-05-1945)

- Joan Manén, violín -París (entre 1950 y 1955)

- Orquesta Filarmónica de Berlín / Steiner

- Henry Wood, director - Londres (1914?)

- Léon Rinskopf, director – Ostende

Quartet amb piano “Mobilis in mobili” Opus 42 va ser compost el 1901. No es va publicar mai com a A-6 malgrat apareix amb aquesta numeració en un catàleg general de l'autor. Malgrat ser

una obra de joventut el compositor la va incloure en el seu catàleg definitiu Op. A. El títol del quartet està extret de la novel·la de Jules Verne Vint mil llegües de viatge submarí.“Mobilis in mobili” era la divisa del submarí “Nautilus”, creat pel capità Nemo.

Versió reelaborada i definitiva del Concert per a violí Opus 18 compost per Joan Manén quan tenia 15 anys.

- Orchestre Colonne / M. Rublman, director ; Joan Manén, violí - Sala Gaveau de París (06-1924)

- Halle Orchestra; Joan Manén, violí - Manchester (30-10-1924)

- Dortmund Symphonie-Orchester / Wilhelm Sieben, director; Joan Manén - Ufa Palast de Dortmund (07-05- 1925)

- Joan Manén, violí - Salle du Conservatoire de París (04-1926)

- Orquestra Simfònica de Viena & Oswald Kabasta, director; Joan Manén violí - Viena (19-03-1932)

- Concerts Poulet-Siohan; Gustave Cloëz; director; Joan Manén violí - París (17-04-1937)

Cançó Op. A-8 nº1 - Estudi Op. A-8 nº2

Són dues obres que poden ser interpretades de forma autònoma. Diversos violoncel·listes com  Gaspar Cassadó, Andor Földesy van interpretar la Cançó adaptada per a violoncel i  piano.

Cançons sobre poemes en alemany de Margarethe von Schuch i Louis Zacharias

Adaptació anglesa d'Addie Funk. Adaptació francesa de Pierre Laclau

Textos populars reelaborats i ampliats per Joan Manén. Text bilingüe català-alemany

Versió alemanya realitzada per R.S.Hoffmann. Existeix una altra versió de ”Papallona i Margarida” que porta el títol de ”Ègloga”

Els cors nº 2 i 3 son una versió amb orquestra dels Cors catalans Op. A-34 i A-47

El cor nº4 ”El petit maridet” mai va ser escrit en la versió amb orquestra de cambra

Text popular ampliat per Joan Manén. Es un glosa sobre la cançó popular ”Papallona i Margarida”. Aquesta versió és força semblant al cor català nº1; difereix en aspectes d'instrumentació i d'elaboració temàtica.

Text bilingüe basc-alemany (nº 1) ; text bilingüe castellà-alemany (nº2) ; text bilingüe català-alemany (nº3). Adaptació alemanya de Wilhelm Kühn. núm. 1 (4 veus) -  núm. 2 (2 veus) - núm. 3 (a 4 veus)

Existeixen dues versions del Concert. La primera versió va ser editada per Universal Edition el 1921. El compositor realitzà una segona versió reelaborada durant els anys 50. Entre els nombrosos pianistes que van interpretar el concert destaquen Frederic Longàs, Pere Vallribera, Alícia de Larrocha i Mario Monreal.

L'origen de l'obra va ser un concert per a violí i orquestra, catalogat com a op. A-6 i editat per Universal Edition. L'obra va ser dedicada al violinista Gustav Havemann el qual la va estrenar el 1910 a la Singakademie de Berlín. L'obra va ser reelaborada com a Concert per a piano i orquestra i el Concert per a violí i orquestra op. A-6 fou descatalogat.

- Orquestra del Festival Manén / Joan Manén; Carme Pérez, piano – Palau de la Música de Barcelona (15-02- 1918)

- Orquestra de l'Associació d'amics de la Música / Francesc Pujol; Frederic Longàs  – Palau de la Música de Barcelona (26-02-1919)

Versió reelaborada i definitiva del Caprici català núm 1 op. 13 ”Anyorança”                     

Versió reelaborada i definitiva del Caprici català  nº2 Op. 20 ”Apléch”

El compositor va escriure la 1ª versió de la Simfonia quan comptava amb 17 anys, el 1900. L'obra a l'inici portava per títol ”Catalònia”. Més tard va realitzar una important reelaboració de l'obra fins a esdevenir la Simfonia Nova Catalònia. Tota l'obra està basada en  cançons populars catalanes a excepció d'un tema original del compositor. Els temes populars catalans que apareixen són: Els segadors , El desembre congelat, El noi de la mare, L'hereu riera, El gegant del pi, El cant dels ocells, Fill del rei o La filla del marxant entre d'altres.                             

- Orquestra “Concert Manén” / Joan Manén - Teatre Líric de Barcelona (10-05-1900)

- Orquestra Simfònica de Plauen / Max Werner - Konzertverein de Plauen (11-03-1907)

- Winderstein Orchestra / Joan Manén - Alberthalle de Leipzig (06-01-1908)

- Orquestra Gewerbehauskapelle de Dresden (1909)

- Blüthner Orchestra - Sala Blüthner de Berlín (06-03-1909 o 13-03-1909)

- Orquestra Filharmònica de Dresden - Academy of Music de Nova York (1909)

- Orquestra “Festival Manén” i Orfeó Català / Joan Manén - Palau de la Música de Barcelona (03-03- 1918)

- Orquestra Simfònica de Madrid / Enrique Fernàndez Arbós - Teatro Real de Madrid (03-1918)

- Orquestra Filharmònica de Berlín / Fritz Reiner - Philarmonie de Berlín (07-10-1921)

- Orquestra Pau Casals / Joan Manén - Palau de la Música de Barcelona (17-04-1932).

 - Orquestra (Radio Associació de Catalunya) & Orfeó de Sants / Joan Manén- Palau de la Música de  Barcelona (09-11-1934)

 - Interpretacions a Sant Petersburg, Plauen, Hamburg i Nordhausen (ref. RMC)

L'obra va ser interpretada per diversos violinistes entre ells Henry Temianka.

Llibret en català, italià i alemany. Versió original en català de Joan Manén. Versió italiana de  Rinaldo Küfferle. Versió alemanya d'Alfred Kuntzsch. Neró i Acté és la versió reelaborada i definitiva de l'òpera Acté. La primera versió de l'òpera va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'any 1903 i més tard es va representar als Teatres d'Òpera de Dresden (1908), Colònia (1910)  i Leipzig (1913). Posteriorment el compositor va fer una profunda reelaboració de l'òpera i fou editada per August Cranz amb el títol de "Neró i Acté". La nova versió va ser estrenada el gener de 1928 a Kalsruhe. Posteriorment fou representada a Baden-Baden (1928), Barcelona (1933) i Helsinki (1938). Existeixen fragments orquestrals que s'han interpretat en concert: Preludi de l'òpera, Introducció i Ballet del 4rt acte i Ballet del 2on acte.                    

- Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Acté)

Joan Manén, director

Angelo Angioletti (Neró) - Maria Giudice (Acté) - Concha Dahlander (Agripina) - Ramon Blanchart (Tigeli)

Decorats de Francesc Soler Rovirosa

Estrena: 3-12-1903 Estrena de la primera versió de l'òpera amb el títol de ”Acté"

3 representacions

- State Opera Dresden (Acté)

Ernst von Schuch, director

Karel Burian (Neró) - Eva von der Osten (Acté) - Von Falker (Agripina) - Karl Perron (Tigeli)

Estrena: 24-01-1908 (Acté)

Observacions: Va ser representada a Dresden durant tres temporades.

Més de 22 representacions - la funció nº22 fou dirigida per Joan Manén el 11 de desembre de 1910

- Oper der Stadt Köln (Acté)

Otto Lohse, director

Fritz Rémond (Neró) - Claire Dux (Acté) - Augusta Müller (Agripina) - Julius von Scheidt (Tigeli)

Estrena: 10-04-1910 (Acté)

- Wiesbaden (Acté)      

Estrena: Maig de 1911 (durant els “Maifestspiele” -ref. RMC)

- Oper Leipzig  (Acté)

Otto Lohse, director

Direcció escènica: Dr. Lert

Estrena: 31-01-1914 (Acté)

- Karlsruhe - Landesteather (Neró i Acté)

Josef Krips, director

Josef Witt (Neró) - Melba von Hartung (Acté) - Magda Strack (Agripina) - Carsten Oerner (Tigeli) - Franz Schuster

(Marc) - Karl Laufkötter (Parthos)

Direcció escènica: Otto Krauss

Cos de ball dirigit per Edith Bielefeld (primers ballarins: Annie Hoffmann, Toni Wiedmann i Selma Mangel)

Estrena: 28-1-1928 (Estrena de la nova versió amb el títol de "Neró i Acté")

4 representacions que van tenir lloc els dies 28 de gener, 3, 9 i 14 de febrer de 1928)

- Gran Teatre del Liceu de Barcelona (Neró i Acté)

Joan Manén, director

Amador Famadas (Neró) - Pilar Noguero (Acté) - Àngela Rossini (Agrippina) - Ricard Fusté (Tigellinus)

Cos de ball (primera parella de ball: Alícia Calado i Antoni Viñas)

Decorats nous de Salvador Alarma

Direcció escènica: Ambrosi Carrión

Estrena: 15-02-1933 (Neró i Acté)

4 representacions que van tenir lloc els dies 15, 18, 21 i 25 de febrer de 1933

- Suomalainen Ooppera, Helsinki (Neró i Acté)

“Helsingin Kaupunginorkesteri” i “Suomalaisen Oopperan kuoro”

Leo Funtek, director

Antonio Valentini (Neró) - Acté: Saga Standertskjöld (Acté) - Antonietta Toini (Agripina) - Teddy

Björkman (Tigelí) - Yrjö Ikonen (Marc) - Väinö Sola (Parthos)

Cos de dansa (Airi Säilä, Alexander Saxelin, Alf Salin, Irja Koskinen)

Direcció escènica: Väinö Sola

Coreografia: Alexander Saxelin

Decorats: Martti Tuukka

Vestuari: Brita Klärich

Llibret traduït al finlandés per Ainó Ackté

Estrena: 1 d'octubre de 1938 (Neró i Acté)

6 representacions que van tenir lloc el 1, 4, 9, 20 i 29 d’octubre i el 24 de novembre de 1938

L'obra va ser adaptada més tard per a orquestra de cambra amb el nom de Divertimento Op. A-32 Fantasia-Sonata va ser enregistrada per Andrés Segovia durant els anys 50.  El 2010 l'Editorial Berbén va treure al mercat una adaptació realitzada per Antonio Gilardino basant-se en el manuscrit original del compositor. En aquesta edició també s'inclou una facsímil del manuscrit. La versió original escrita per Manén difereix bastant de l'adaptació que Andrés Segovia va realitzar amb el beneplàcit del compositor.  

L'obra fou un encàrrrec que se li va fer a Alemanya per ilustrar musicalment el drama de Calderon de la Barca.

 - Orquestra Pau Casals & Joan Manén, director - Palau de Projeccions de Barcelona (03-07-1930)

 - Orquestra Simfònica de Berlín & Joan Manén, director - Berlín (22-02-1932)

 - Orquestra (Radio Barcelona) & Joan Manén, director - Orfeó Gracienc de Barcelona (15-06-1932)

 - Joan Manén, director - Stockholm (abril 1933)

 - ((BBC Symphony Orchestra)) & Sir Adrian Boult, director - Queens Hall de Londres (02-1934)

 - Orquesta Simfònica Nacional de Portugal & Pedro de Freitas Branco - Teatro da Trindade de Lisboa (16-11-

   1940)

 - Orquestra Municipal de Barcelona & Eduard Toldrà, director - Palau de la Música de Barcelona (03-07-1947)

 - Orquestra Municipal de Barcelona & Eduard Toldrà, director - Palau de la Música de Barcelona (18-01-1948)

 - Orquestra Municipal de València & Enrique García Asensio - València (12-05-1966)

 - Orquesta Sinfónica de RTVE & Enrique García Asensio - Auditorio del Ministerio de Información y Turismo

    de Madrid (15-12-1966)

 - Willem Mengelberg - Amsterdam

 - Willem Mengelberg - La Haya

 - (Stockholm Concert Society Orchestra) & Adolf Wiklund - Estocolm

 - (Sveriges Radios Symfoniorkester) & Tor Mann - Göteborg

 - (Orquesta Sinfónica de Madrid) & Enrique Fernández Arbós - Madrid

 - Concerts Poulet-Siohan; Gustave Cloëz, director - París (17-04-1937)

L'estrena a Espanya va tenir lloc a Barcelona el 25 de març de 1930 al Palau de la Música

Cançó núm. 1, sobre un poema en castellà de Luis Doreste

Cançó núm 2, sobre un poema en català de Tomàs Garcés (adaptació al castellà de Joan Manén amb el títol de ”Sardana”).

És una adaptació de la Cançó ibèrica Op. A-26 nº 2 "Balada (Sardana)" sobre un poema en català de Tomàs Garcés (adaptació al castellà de Joan Manén amb el títol de ”Sardana”).

Coreografiat per Joan Magriñà al Gran Teatre del Liceu el 1953. El compositor va dirigir diverses suites per a orquestra sola amb diverses sel·leccions dels números del ballet:

  Suite nº 1 (1940):  1. Introducción i escena popular-baile 2. Aparición  de Rosario i Danza de Leque

  Suite nº2 (1940):  1. La Maja desnuda 2. Pasacalle. Escena de Rosario i Pepe

  Suite nº2 (1944): Ballet goyesco - Introducción - Declaración amorosa (Parodia) - Final (Jota)

  Suite nº1 (1946): Introducción y escena popular. Danza grotesca del Pelele - Manteo del Pelele - Rosario la Tirana - Danza del abanico

  Suite nº2 (1946): Retreta - Habanera - Intermedio nocturno - La Maja desnuda - Pasacalle - Amores de Rosario y Pepe - Pelele hace el ridículo. Jota final. 

Gloses sobre temes populars catalans per a cor a capel·la.

Núm 1: Text popular modificat i ampliat per Joan Manén. Compost el 1908.             

Núm 2: Text de Joan Llongueres modificat i ampliat per Joan Mane´n  

Els Cors van ser estrenat per l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana.

A la Juilliard School es troba un manuscrit d'una primera versió titulada: “Suite: Cuadros de dança, op. A-27”. El quadres porten per títol: 1. Entrada rústica 2. Ball trist i declaracio´ amorosa 3. Fantasia  4. Festa.

L'obra és una orquestració de la Fantasia-Sonata op. A-22 per a guitarra.

  - Orquesta Simfònica Nacional de Portugal & Pedro de Freitas Branco - Teatro da Trindade de Lisboa (16-11-1940)

 - Orquesta Ibérica de Conciertos & Joan Manén, director - Palau de la Música de Barcelona (12 d'abril de 1942)

 - Orquestra Municipal de València & Enrique García Asensio - València (12-05-1966)

 - Interpretada a Suècia, Alemanya, França, Itàlia i Amèrica del Nord.

Aquesta obra és la versió reelaborada i definitiva del Caprici català  nº4 Op. 24 ”Troves d'amor”

Finalitzada el 1931. Llibret en castellà de Joan Manén. Adaptació alemanya de Rudolph Stephen Hoffmann Versió reelaborada i definitiva de l'òpera ”El camí del sol” Op A-19                                                        

Fragment de l'òpera Heros que pot ser interpretat com a peça orquestral.                       

- Orquestra Municipal de Barcelona & Eduard Toldrà, director - Palau de la Música de Barcelona (17-05-1944)

- Orquesta Ibérica de conciertos & Joan Manén, director - Gran Teatre del Liceu de Barcelona (13-06-1944)

- Orquestra Municipal de Barcelona & Eduard Toldrà, director - Palau de la Música de Barcelona (06-06-1957)

- Orquestra Municipal de Barcelona & Eduard Toldrà, director - Palau de la Música de Barcelona (09-06-1957)

- Orquesta Sinfónica de RTVE & Enrique García Asensio - Auditorio del Ministerio de Información y Turismo de Madrid (15-12-1966)

- Interpretat també a Berlín, Viena, Munich i Brunswick.

Text de Joan Llongueres modificat i ampliat per Joan Mane´n. Glosa extensa del cant popular “El gra de civada” en forma de variacions, amb la col·laboració d'una soprano i la veu d'un nen, el maridet. L'obra consta de nou variacions.

Llibret en castellà de Joan Manén. L'òpera Don Juan és l'obra més ambiciosa del compositor. Es tracta d'una trilogia d' òperes inèdita que va ser finalitzada el 16 d'Agost de 1963.

Obra orquestral formada per dues parts de l'òpera ”Don Juan”. L'obra va ser diverses vegades dirigida pel compositor.                                         

- Orquesta Simfònica Nacional de Portugal & Pedro de Freitas Branco - Teatro da Trindade de Lisboa (16-11-1940)

- Orquestra Filharmònica de Berlín & Clemens Kraus, director -Gran Teatre del Liceu de Barcelona (24-04-1942)

- Orquesta Sinfónica / Joan Manén, director - Palau de la Música de Barcelona (04-10-1946)

Llibret original d'Antonio Losada i Antonio Anglás.

Enregistrat per Radio Nacional de Espanya la nit del 17 al 18 de gener de 1958 per  Josep Mª Brotons (fl), Jaume Llecha (vl), Mateu Valero (vla), Josep Trota (vlc), Mª Lluïsa Sánchez (arpa), Domènec Ponsa (dir.)

Lletra de Joan Manén. Òpera sense cors i concebuda per quatre personatges.

El 1er moviment té el següent lema: ”Con los pies tocando el patrio suelo, con los ojos puestos en el vasto cielo, siento en mi hervir la savia de la tierra  fecunda que me vió nacer”

Cors a capel·la. Els dos camins (text de Joan Manén) Muntanya de Montserrat (Text de Joan Llongueres)                

”Els dos camins” va ser premiada amb la Flor Natural de les Festes de la Música Catalana.

”Muntanyes de Montserrat” va ser guanyadora del Primer Premi Abad Oliva l'any 1947, en motiu de la entronització de Nostra Senyora de Montserrat.                          

L'obra cita el tema popular català ”Els estudiants de Tolosa”

Obra guanyadora del 1r Premi en el concurs convocat pel Gran Teatre del Liceu per celebrar la fundació de la seva nova orquestra. Va ser presentada al concurs amb el lema “Inauguración”.

Fou interpretada a París el 1958 entre d'altre llocs.