Juan Manén
CAT / ES / EN
")
Joan Manén c. 1908 / © Associació Joan Manén


Joan Manén c. 1920 / Foto: Antonio Calvache / © Associació Joan Manén


Joan Manén l´any 1957 a Cannes / © Associació Joan Manén


01

Joan Manén, un gran artista per descobrir

(Barcelona, 1883-1971)

Joan Manén és un dels casos més paradigmàtics de com un artista cèlebre i reconegut en vida, pot arribar a caure en el més absolut oblit després de la seva seu mort. Manén ha estat un dels violinistes espanyols que ha tingut una de les carreres de més prestigi internacional, amb més de quatre mil concerts a Europa i Amèrica, essent considerat per la crítica com el successor de Pablo Sarasate. Dedicà gran part de la seva vida a la composició, no com a simple complement a la seva carrera de solista, sinó sentint-la com a veritable vocació. Ho corrobora el seu extens catàleg d'obres que comprèn set òperes, obres simfòniques, ballets, concerts per a diversos instruments, música de cambra, obra vocal i música per a instruments solistes. Hi ha molts fets que ens permeten certificar l'important reconeixement que l'obra va obtenir en vida del compositor arreu d'Europa; quatre de les seves set òperes van ser representades a diverses ciutats d'Alemanya, Espanya i Finlàndia, i les seves obres simfòniques foren interpretades per orquestres com la Filharmònica de Berlín i de Viena, l'Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, l’Orquestra Pau Casals o l’Orchestre Colonne, essent dirigides per directors com Felix Weingartner, Fritz Reiner, Willem Mengelberg o Bruno Walter.

La línia estètica de la seva obra, escrita al llarg de més cinquanta anys, es mou dins un ampli ventall d'influències, un eclecticisme que és fruit d'una assimilació de diferents estètiques. Les influències de la música germànica, francesa, espanyola i catalana hi són molt presents, però, tot i així, Manén assoleix un llenguatge personal resultat d'un desenvolupament harmònic original que el defineix. En les seves obres hi trobem una solidesa formal d'influència germànica, una habilitat pel desenvolupament temàtic i uns elements rítmics i melòdics molt característiques, de gran personalitat i inspiració.

Joan Manén va ser el clar exemple de nen prodigi que mostrà des de petit uns dots extraordinaris tant al violí com al piano. La seva formació com a violinista va ser bastant escassa i només va tenir mestres fins als onze anys. A partir d'aquesta edat el seu aprenentatge va ser exclusivament autodidacta. El jove violinista, acompanyat sempre del seu pare, es va llançar a l'aventura per fer gires extensíssimes per tota Amèrica, arribant a debutar al Carnegie Hall de Nova York el 15 de gener de 1895, amb onze anys. A partir de 1898 es va establir a Berlín on va desenvolupar la seva carrera gràcies a la important relació artística que va mantenir amb Otto Goldschmidth, representant de Pablo Sarasate. El seu debut a la Hochschule de Berlín, el 1904, va suposar la seva consolidació com a violinista. A partir d'aquesta data va ser requerit per les sales i orquestres de major prestigi, i dugué a terme gires per tota Europa i Amèrica. Amb Joan Manén, les facetes de compositor, violinista i director d'orquestra sempre van anar unides i fou molt freqüent veure en els seus programes obres pròpies. En el transcurs de la seva llarga carrera - va deixar de tocar el 1959- va gaudir d'un estatus de gran violinista virtuós que comptava amb un repertori al servei del lluïment de l'aparell tècnic. Segons deia la crítica alemanya, la tècnica de Joan Manén era extraordinàriament desenvolupada i precisa, el seu so dolç, pur i sempre cantabile, i les seves interpretacions desprenia una gran elegància i naturalitat.

SEGUEIX-NOS A


PRIVACITAT | COOKIES | AVÍS LEGAL