L'origen del projecte

Els productors Jaime Ballada i Daniel Torres van conèixer casualment els membres de l'Associació Joan Manén l'any 2012, arrel d'una conferència sobre el violinista i compositor català. Seduits d'immediat per la singularitat i genialitat del personatge, els productors de MarcialAV van decidir emprendre una llarga aventura fent un seguiment amb les seves càmeres de tot allò que generava l'Associació. Joan Manén: variacions sense tema realitza una radiografia fidel del què és l'Associació, un grup de músics fascinats per una artista que assolí un gran prestigi a tot el món amb el seu art, una fascinació que els empeny dia a dia a generar activitats que permetin el reconeixement just a qui ha estat sens dubte una de les màximes figures musicals del país.

Sinopsi

El documental és un seguiment al llarg de quatre anys de les activitats que l' Associació Joan Manén duu a terme per recuperar la importància històrica d'aquesta gran figura a través de la divulgació de la seva obra, entrevistes amb persones que el van conèixer, la recerca de partitures, l'enregistrament de discs, la restauració de l'instrument del músic, l'organització de concerts, etc.  El veritable protagonista no és doncs Joan Manén, sinó les persones que hi ha al darrere de l'Associació i les motivacions, la il·lusió i l' esforç continuat per posar en valor el llegat d'aquest gran músic. A través d'ells, de les seves investigacions i de les fites que van assolint, dibuixem el perfil musical i biogràfic de Joan Manén, tot intentant comprendre les raons del seu oblit.

Sinopsi

El documental analitza la figura de Joan Manén, considerat un dels millors violinistes de la primera meitat del segle XX i un gran desconegut per a la majoria de les persones. Nascut a Barcelona, aquest català universal va actuar des de ben petit davant la millor aristocràcia mundial, i a les millors sales, com la Hochschule de Berlín, o el Carneggie Hall de Nova York. Compositor d’un extens catàleg que inclou òperes, simfonies, concerts i nombroses sardanes, es codejà amb músics de la talla d’Albèniz, Richard Strauss, Rimski-Korsakov, Stravinsky, Granados o Pau Casals. El seu caràcter fort i exigent, el seu “donjuanisme”, i la seva actitud més aviat indolent durant el franquisme, el van fer un personatge estimat i odiat al mateix temps per la societat de la seva època.
Les seves memòries, escrites per ell mateix, així com múltiples articles i entrevistes sobre la seva persona, ens permeten reconstruir els aspectes més interessants de la seva vida i permet indagar en el perquè del seu oblit.