Segons el compositor era l'obra per a violí de major dificultat que havia escrit ja que en ella es trobaven reunides totes les dificultats tècniques.

Existeix una reducció per a violí i piano feta per Karl Weigl.

- Joan Manén, violí -Wiesbaden (1909)

- Queens Hall Symphony Orchestra / Henry Wood; Joan Manén, violí – Queens Hall de Londres (20-04-1912)

Versió reelaborada i definitiva del Concert per a violí Opus 18 compost per Joan Manén quan tenia 15 anys.

- Orchestre Colonne / M. Rublman, director ; Joan Manén, violí - Sala Gaveau de París (06-1924)

- Halle Orchestra; Joan Manén, violí - Manchester (30-10-1924)

- Dortmund Symphonie-Orchester / Wilhelm Sieben, director; Joan Manén - Ufa Palast de Dortmund (07-05- 1925)

- Joan Manén, violí - Salle du Conservatoire de París (04-1926)

- Orquestra Simfònica de Viena & Oswald Kabasta, director; Joan Manén violí - Viena (19-03-1932)

- Concerts Poulet-Siohan; Gustave Cloëz; director; Joan Manén violí - París (17-04-1937)

Cançó Op. A-8 nº1 - Estudi Op. A-8 nº2

Són dues obres que poden ser interpretades de forma autònoma. Diversos violoncel·listes com  Gaspar Cassadó, Andor Földesy van interpretar la Cançó adaptada per a violoncel i  piano.

Existeixen dues versions del Concert. La primera versió va ser editada per Universal Edition el 1921. El compositor realitzà una segona versió reelaborada durant els anys 50. Entre els nombrosos pianistes que van interpretar el concert destaquen Frederic Longàs, Pere Vallribera, Alícia de Larrocha i Mario Monreal.

L'origen de l'obra va ser un concert per a violí i orquestra, catalogat com a op. A-6 i editat per Universal Edition. L'obra va ser dedicada al violinista Gustav Havemann el qual la va estrenar el 1910 a la Singakademie de Berlín. L'obra va ser reelaborada com a Concert per a piano i orquestra i el Concert per a violí i orquestra op. A-6 fou descatalogat.

- Orquestra del Festival Manén / Joan Manén; Carme Pérez, piano – Palau de la Música de Barcelona (15-02- 1918)

- Orquestra de l'Associació d'amics de la Música / Francesc Pujol; Frederic Longàs  – Palau de la Música de Barcelona (26-02-1919)

Versió reelaborada i definitiva del Caprici català núm 1 op. 13 ”Anyorança”                     

Versió reelaborada i definitiva del Caprici català  nº2 Op. 20 ”Apléch”

L'estrena a Espanya va tenir lloc a Barcelona el 25 de març de 1930 al Palau de la Música

És una adaptació de la Cançó ibèrica Op. A-26 nº 2 "Balada (Sardana)" sobre un poema en català de Tomàs Garcés (adaptació al castellà de Joan Manén amb el títol de ”Sardana”).

Aquesta obra és la versió reelaborada i definitiva del Caprici català  nº4 Op. 24 ”Troves d'amor”

L'obra cita el tema popular català ”Els estudiants de Tolosa”

Adaptació a l’alemany de R.S.Hoffmann. Algunes de les cançons van ser enregistrades en disc de 78 rpm per cantants com Conchita Supervia o Mercè Plantada.

Caprice XXIV és una obra original basada en el darrer caprici de Paganini. En aquesta obra Joan Manén s'allunya de l'original per a violí no tan sols per la creació  d'un acompanyament orquestral sinó també per la realització de noves variacions.